Les masqueretes han esdevingut símbol i icona dels temps pandèmics que vivim. El MuVIM ha proposat a diversos artistes i dissenyadors que intervinguen artísticament una masquereta i ens envien una fotografia amb ella posada. Alhora, el museu també ha demanat a crítics i periodistes una reflexió escrita sobre aquesta crisi sanitària i el seu símbol característic, el tapaboques. Una fragilitat que havia quedat amagada darrere dels avanços científics i que ara ha desemmascarat un simple virus.
Les màscares ens han acompanyat des del principi en la nostra singladura com a espècie. A la Grotte des Trois-Frères, a l’Occitània francesa, un dibuix gravat a la paret ara fa entre 17.000 i 20.000 anys representava una mena de bruixot o xaman que porta una màscara d’animal mentre balla. Milers d’anys després, aquestes màscares primitives despertaren l’interés i la curiositat d’artistes avantguardistes com Picasso, que va crear la seua pròpia sèrie de màscares d’aparença prehistòrica. Els usos profilàctics de màscares i masqueretes també són molt antics.
Hi havia una llarga història al darrere d’aqueixa simple masquereta, però. La masquereta quirúrgica evitava que metge i pacient intercanviaren gèrmens potencialment nocius. Entre nosaltres les masqueretes havien tingut, fins ara, un ús exclusivament especialitzat per metges i altre personal sanitari. Però a Àsia, acostumats com estan a conviure amb pandèmies, l’ús de les masqueretes s’ha generalitzat de molts anys ençà, tot convertint-se en un complement habitual de la vestimenta.
Fins al punt que s’ha desenvolupat una moda específica que utilitza les masqueretes com a suport de dissenys artístics. Per això el MuVIM vol, amb aquesta exposició, prestar atenció a un objecte tan aparentment modest que condensa, però, una gran història al darrere. La de la nostra vulnerabilitat. Però també la de la nostra ferma determinació de sobreposar-nos-hi.
Resumen del texto original de: MuVIM
